Joan Salvat i Papasseit va ser un poeta català nascut a lany 1894 a Barcelona.Al 1914 va começar a treballar com a bibliotecari de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.Cap al 1915 va començar a col·laborar, en castellà, a Justicia Social de Reus i, en castellà i català, a Sabadell Federal, on publicà una sèrie darticles dideologia llibertària que va signar amb el pseudònim de Gorkiano, degut a ladmiració que sentia per Màxim Gorki. Des del 1919 fou un escriptor totalment en català.Va ser un dels principals poetes de la literatura davantguarda i influït pels cal·ligrames d'Apollinaire i pel futurisme de Marinetti. Aquestes influències es van notar consideradament en els seus primers llibres, on és shi aprecia latracció que en els futuristes provocaven els invents: el telègraf, les ones hertzianes, el tramvia, etcètera.Desenvolupà una línia lírica que lacosta a la poesia popular i a levolució que va portar a terme part del moviment noucentista.Morí de tuberculos lany 1924, als trenta anys. El seu estat de salut es veu reflectit sobretot en els poemes «Tot lenyor de demà» (de L'irradiador del Port i les gavines), que tracta el tema del malalt que té ganes de llevar-se, i «L'ofici que més m'agrada» (d'Óssa Menor), on, impedit per al treball físic, exposa la bellesa de cinc oficis.Els articles en castellà que va escriure formen dos llibres, Humo de fábrica i Glosas de un socialista. També va publicar $Un Enemic del Poble (nom pres del títol d'una obra de teatre d'Ibsen).El llibre El poema de La rosa als llavis ha estat qualificat com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea. Joan Salvat-Papasseit és potser el poeta que ha tractat el sexe i l'erotisme d'una manera més neta.Molts dels seus poemes han estat musicats, entre d'altres, per Eduard Toldrà, Rafael Subirachs, Guillermina Motta, Ovidi Montllor, Feliu Ventura i, sobretot, Joan Manuel Serrat. Aquest darrer també li dedicà la «Cançó per a Joan Salvat-Papasseit», on mesclava textos propis amb els del poeta: «I no sóc modest i estic enamorat d'aquests ulls meus petits...»
Joan Salvat i Papasseit va ser un poeta català nascut a lany 1894 a Barcelona.Al 1914 va começar a treballar com a bibliotecari de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.Cap al 1915 va començar a col·laborar, en castellà, a Justicia Social de Reus i, en castellà i català, a Sabadell Federal, on publicà una sèrie darticles dideologia llibertària que va signar amb el pseudònim de Gorkiano, degut a ladmiració que sentia per Màxim Gorki. Des del 1919 fou un escriptor totalment en català.Va ser un dels principals poetes de la literatura davantguarda i influït pels cal·ligrames d'Apollinaire i pel futurisme de Marinetti. Aquestes influències es van notar consideradament en els seus primers llibres, on és shi aprecia latracció que en els futuristes provocaven els invents: el telègraf, les ones hertzianes, el tramvia, etcètera.Desenvolupà una línia lírica que lacosta a la poesia popular i a levolució que va portar a terme part del moviment noucentista.Morí de tuberculos lany 1924, als trenta anys. El seu estat de salut es veu reflectit sobretot en els poemes «Tot lenyor de demà» (de L'irradiador del Port i les gavines), que tracta el tema del malalt que té ganes de llevar-se, i «L'ofici que més m'agrada» (d'Óssa Menor), on, impedit per al treball físic, exposa la bellesa de cinc oficis.Els articles en castellà que va escriure formen dos llibres, Humo de fábrica i Glosas de un socialista. També va publicar $Un Enemic del Poble (nom pres del títol d'una obra de teatre d'Ibsen).El llibre El poema de La rosa als llavis ha estat qualificat com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea. Joan Salvat-Papasseit és potser el poeta que ha tractat el sexe i l'erotisme d'una manera més neta.Molts dels seus poemes han estat musicats, entre d'altres, per Eduard Toldrà, Rafael Subirachs, Guillermina Motta, Ovidi Montllor, Feliu Ventura i, sobretot, Joan Manuel Serrat. Aquest darrer també li dedicà la «Cançó per a Joan Salvat-Papasseit», on mesclava textos propis amb els del poeta: «I no sóc modest i estic enamorat d'aquests ulls meus petits...»
0 comentarios