TOT L'ENYOR DE DEMÀ

TOT L'ENYOR DE DEMÀ 

   A Marià Manent

Ara que estic al llit 
  malalt, 
  estic força content. 
-Demà m'aixecaré  potser, 
i heus aquí el que m'espera: 

Unes places lluentes de claror, 
i unes tanques amb flors 
   sota el sol, 
   sota la lluna al vespre; 
i la noia que porta la llet 
que té un capet lleuger 
i duu un davantalet 
  amb unes vores fetes de puntes de coixí, 
  i una riall fresca. 

I encara aquell vailet que cridarà el diari, 
i qui puja als tramvies 
   i els baixa 
   tot corrent. 

I el carter 
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa 
perquè no sé el secret 
   de les altres que porta. 

I també l'aeroplà 
que em fa aixecar el cap 
el mateix que em cridés una veu d'un terrat. 

I les dones del barri 
  matineres 
qui travessen de pressa en direcció al mercat 
amb sengles cistells grocs, 
i retornen 
 que sobreïxen les cols, 
i a vegades la carn, 
i d'un altre cireres vermelles. 

I després l'adroguer, 
que treu la torradora del cafè 
   i comença a rodar la maneta, 
i qui crida les noies 
i els hi diu: -Ja ho té tot? 
I les noies somriuen 
  amb un somriure clar, 
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta. 

I tota la quitxalla del veïnat 
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous 
i no anirà a l'escola. 

I els cavalls assenyats 
  i els carreters dormits 
sota la vela en punxa 
que dansa en el seguit de les roderes. 

I el vi que de tants dies no he begut. 

I el pa, 
 posat a taula. 
I l'escudella rossa, 
  fumejant. 

I vosaltres   amics, 
perquè em vindreu a veure 
i ens mirarem feliços. 

Tot això bé m'espera 
   si m'aixeco 
   demà. 
Si no em puc aixecar 
   mai més, 
heus aquí el que m'espera: 

-Vosaltres restareu, 
per veure el bo que és tot: 
i la Vida 
i la Mort. 

He escollit aquest poema perquè veig que el poeta valora molt el fet de poder seguir viu, encara que sigui pel simple fet de trobar-se amb el que veu un dia qualsevol.Sovint, la gent no se n’adona de lo afortunada que és fins que perd tot allò que el fa feliç, tot i ser d’una manera inconscient.Personalment penso que cal veure la vida d’una manera positiva i valorar cada moment que vivim, ja que potser no es repeteix. No hem de ser ignorar allò que tenim al nostre entorn.

A més, referint-nos a l’autor, podem fer referència a l’etapa en que ell va patir una malaltia de la qual no se’n podia ensortir. Joan Salvat Papasseit ens expressa el que sent mentre està vivint al llindar de la mort.