Miquel Martí i Pol

Iniciem el poeta del mes amb un escriptor molt conegut entre nosaltres, ja que fa ben poc que ens va deixar però que sempre quedara el seu record....Miquel Martí i Pol.

Breu hitòria de la seva vida:

Aquest gran poeta català va néixer a Roda de Ter, el 19 de març de 1929. De petit va cursar els estudis primaris i tot seguit va començar a treballar als catorze anys en el despatx de la fàbrica tèxtil on treballava la seva mare. Allí hi va treballar durant 30 anys, fins que va quedar invàlid a causa de la seva malaltia, una esclerosi múltiple, que se li va manifestar a l’any 70. A partir de llavors, la seva poesia reflectia la realitat de l’àmbit de la seva malaltia i construïa un univers poètic original com expressió de les sensacions més humanes: l’amor, el desig i la mort.  Va realitzar traduccions i inicià la seva activitat pública dirigint cinefòrums, fent conferències, posant música als seus poemes, col·laborant en diverses revistes, etc.

El públic va mostrar-li un gran reconeixement al llarg de les seves publicacions i va guanyar diferents premis molt merescuts. A més, al 1999 es va produir un espontani reconeixement popular provocant que una gran part dels ajuntaments catalans acordessin en demanar a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i a l’Instiució de les Lletres Catalanes, que es presentes com a candidat a l’Acadèmia Sueca per al Premi Nobel. Miquel Martí i Pol va morir el 12 de novembre de 2003, als 74 anys.

No demano gran cosa

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l'amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d'estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l'amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l'amor sense haver d'estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa...

  

En primer lloc he escollit aquest poema perquè m’ha semblat molt curiosa la seva estructura. El poeta ens enumera en la primera estrofa un seguit de desitjos que demana. En les altres, va combinant el que demana amb les diferents accions que anomena i crea un joc de paraules molt adient.

Penso que està molt ben aconseguit. Enllaça paraules amb altres que en algun context no serien les adequades, però que aquí hi transmet un significat concret.

A més, en totes ens intenta transmetre que el que vol és llibertat, llibertat per parlar, caminar, fer l'amor, escriure...

( poema extret de http://www.martiipol.com/martipol_anto_cat.html )