ABANS QUE NEIXI L'ALBA

ABANS QUE NEIXI L'ALBA

És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades

per si tot d'una mor

algú que estimes o llegeixes

un vers o penses en el joc

perdut

o bé, de nit, abans

que neixi l'alba, algun lladruc

esquinça el dur silenci.

I vénen els records

de tantes culpes que no has

mai expiat

i veus el derrotat

exèrcit dels homes

arrossegant els peus feixugament

per les planúries fangoses

sota la pluja, mentre xiulen

els trens.

Que tot és dur, cruel, sense pietat

i sempre el mal i la vergonya duren.

  El poema Abans que neixi l’alba transmet una postura molt pessimista, de tristesa constant i definint el món com a dur, sense pietat i que sempre hi haurà mal i vergonya. L’he escollit no perquè comparteixi aquesta visió, sinó tot el contrari. Penso que no cal veure el món d’una manera tant negativa. Així un només es deprimeix i perd les ganes de viure i la il·lusió d’aconseguir els seus objectius. Tot i ai`xo, també cal dir que tots, per molt positius que siguem, hem sentit algun cop aquest sentiment al estar deprimit o trist.