Joan Vinyoli, breu història de la seva vida

Barcelona 1914-1984. Poeta. El seu pare va morir quan tenia quatre anys i va viure una infància marcada per les penúries econòmiques familiars i la felicitat dels estius passats a Santa Coloma de Farners, paisatge sovint evocat en la seva poesia. Va cursar estudis de comerç i als setze anys va entrar a treballar en l'editorial Labor, on va exercir diversos càrrecs, fins a la seva jubilació en 1979.De vocació inicial i de formació autodidacta, Vinyoli concep la poesia com una eina de coneixement sobre un mateix i sobre el món, i com una forma de realització espiritual. La seva lírica, deutora del romanticisme alemany evoluciona progressivament cap a una poesia metafísica i existencial entremesclada d'un realisme de caire vivencial i moral. La poesia és, par a Vinyoli, una via d'arrelament en la realitat i de transcendència d'aquesta, i el mitjà òptim, de salvació, per a superar l'estat de indigència que el poeta creu inherent a la condició humana. La seva producció poètica pot dividir-se en dues etapes: la primera, que va de 1937 a 1963 i en la qual és fidel a l'empremta de Riba i Rilke, és la de formació i consolidació. Està caracteritzada pels constants replantejaments poètics i per la ferma voluntat de construir-se una veu lírica personal. La segona etapa, que va de 1970 a 1984, és la de maduresa i plenitud poètiques, i coincideix amb el moment de màxim reconeixement per part de la crítica (premis, ressenyes, lectures poètiques ...) i del públic lector. És també la més fecunda.

En les acaballes de la vida, el poeta s'aferra a l'àmbit líric com únic mitjà per a plantar cara a l'embat del temps i la fragilitat de l'existència: "Tot és lluny i prop, / i no s'acaba mai aquest viatge / per els paraules: / ja no tinc cap de bestiar més." L'obra de Joan Vinyoli, de gran coherència i unitat, a pesar de la diversitat de formes i estils, i elaborada al marge de modes, escoles i tendències, serà, sobretot a partir dels anys setanta, punt de referència de les noves generacions de poetes, tant pel caràcter original de la seva proposta estètica i del seu univers imaginari com per l'autenticitat i la modernitat de la seva veu lírica.