Joan Vinyoli

EN BONA COMPANYIA

EN BONA COMPANYIA

Molts jardins amb peònies,

lilàs i pèsols

d'olor, són lloc de bon estar,

quan ja la llum abaixa

la veu i, sense fer remor,

pels engorjats del vespre

s'allunya la tartana

del desesper.

El dia torça el coll

com una espiga plena.

La nit es tota per nosaltres.

Encén el vi.

Per contrastar el poema anterior, he escollit En bona companyia, una poesia més optimista. En llegir-lo, transmet molta tendresa amb les descripcions del que ens fa Joan Vinyoli del paisatge. Aquí mostra una actitud més optimista, ja que valora molt la companyia que té del que li envolta. Trobo que és una actitud molt bona per a seguir endavant i gaudir del dia a dia.

ABANS QUE NEIXI L'ALBA

ABANS QUE NEIXI L'ALBA

És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades

per si tot d'una mor

algú que estimes o llegeixes

un vers o penses en el joc

perdut

o bé, de nit, abans

que neixi l'alba, algun lladruc

esquinça el dur silenci.

I vénen els records

de tantes culpes que no has

mai expiat

i veus el derrotat

exèrcit dels homes

arrossegant els peus feixugament

per les planúries fangoses

sota la pluja, mentre xiulen

els trens.

Que tot és dur, cruel, sense pietat

i sempre el mal i la vergonya duren.

  El poema Abans que neixi l’alba transmet una postura molt pessimista, de tristesa constant i definint el món com a dur, sense pietat i que sempre hi haurà mal i vergonya. L’he escollit no perquè comparteixi aquesta visió, sinó tot el contrari. Penso que no cal veure el món d’una manera tant negativa. Així un només es deprimeix i perd les ganes de viure i la il·lusió d’aconseguir els seus objectius. Tot i ai`xo, també cal dir que tots, per molt positius que siguem, hem sentit algun cop aquest sentiment al estar deprimit o trist.

Joan Vinyoli, breu història de la seva vida

Barcelona 1914-1984. Poeta. El seu pare va morir quan tenia quatre anys i va viure una infància marcada per les penúries econòmiques familiars i la felicitat dels estius passats a Santa Coloma de Farners, paisatge sovint evocat en la seva poesia. Va cursar estudis de comerç i als setze anys va entrar a treballar en l'editorial Labor, on va exercir diversos càrrecs, fins a la seva jubilació en 1979.De vocació inicial i de formació autodidacta, Vinyoli concep la poesia com una eina de coneixement sobre un mateix i sobre el món, i com una forma de realització espiritual. La seva lírica, deutora del romanticisme alemany evoluciona progressivament cap a una poesia metafísica i existencial entremesclada d'un realisme de caire vivencial i moral. La poesia és, par a Vinyoli, una via d'arrelament en la realitat i de transcendència d'aquesta, i el mitjà òptim, de salvació, per a superar l'estat de indigència que el poeta creu inherent a la condició humana. La seva producció poètica pot dividir-se en dues etapes: la primera, que va de 1937 a 1963 i en la qual és fidel a l'empremta de Riba i Rilke, és la de formació i consolidació. Està caracteritzada pels constants replantejaments poètics i per la ferma voluntat de construir-se una veu lírica personal. La segona etapa, que va de 1970 a 1984, és la de maduresa i plenitud poètiques, i coincideix amb el moment de màxim reconeixement per part de la crítica (premis, ressenyes, lectures poètiques ...) i del públic lector. És també la més fecunda.

En les acaballes de la vida, el poeta s'aferra a l'àmbit líric com únic mitjà per a plantar cara a l'embat del temps i la fragilitat de l'existència: "Tot és lluny i prop, / i no s'acaba mai aquest viatge / per els paraules: / ja no tinc cap de bestiar més." L'obra de Joan Vinyoli, de gran coherència i unitat, a pesar de la diversitat de formes i estils, i elaborada al marge de modes, escoles i tendències, serà, sobretot a partir dels anys setanta, punt de referència de les noves generacions de poetes, tant pel caràcter original de la seva proposta estètica i del seu univers imaginari com per l'autenticitat i la modernitat de la seva veu lírica.