Aquells que no he estimat
Aquells que no he estimat
Aquells que no he estimat,
Aquells que ni tan sols he conegut
Han de servar de mi la part més pura.
Vosaltres, solitaris, que direu el meu nom
I trobareu la pau llegint els meus poemes.
Per a vosaltres escric
Amb l’efusió d’un abraç de germà.
No m’estimeu per l’esforç que suposa.
Escriure per a vosaltres
Es como repetir-se lentament
Els versos d’un poema estimat.
Quan llegiu els meus llibres
Hi trobareu la vostra pròpia veu,
La buidor elemental del vostre viure
Que us omple les mans de vent.
No vulgueu penetrar-ne el sentit.
Isoleu-vos en íntims jardins
O en cambres silencioses
I pregueu amb les meves –les vostres-paraules
Meravellosamente vives i actuals.
Aquest poema m'ha cridat l'atenció especialment perquè el poeta es dirigeix a tots aquells que llegim algun cop un poema seu i que, indirectament, ens transmet la seva estimació mitjançant els versos.
No sempre em d'estimar algú que tinguem a prop o que coneguem. També podem estimar sense conèixer, tal i com ens mostra Miquel Martí i Pol en aquestes estrofes. Ell ens vol demostrar que quan escriu, ho fa pensant en tots nosaltres, compartint les seves paraules i pensaments.
1 comentario
Andreu Oller -
Dons bé dir-te que m'ha sembla molt interesant aquesta pagina! estàn molt bé aquets poemes que estàs posant!
Segueix així! jo seguiré pasant ja que m'han agradat força!
Petons!
andreu__