Enric Casasses

A 17 ANYS

A 17 ANYS

 Un dia cauré pel barranc i em clavaré la patacada
un dia em llançaré a l'abisme i em salvarà un àngel
i un dia us donaré la fran sorpresa
i un dia passaré de tot
un dia em senyalaran com a culpable
un dia em cuidareu com una estrella
i un dia trencaré tots aquests motllos
i passaré de tot
un dia seré massa i un dia seré xunga
un dia seré el vent que tomba els arbres
i un dia inventaré un sentiment nou i un dia
i un dia passaré de tot
tots els amics ens partirem de riure
tots els imperis s'ompliran d'amors
baixaran les barcasses amb la fruita
i passarem de tot
potser un dia faré un pas endarrere
però un dia no hi haurà qui m'aturi
i un dia muntaré una festa
i un dia passaré de tot    

 

 

17 anys…una edat on es fan molts propòsits, on es mira cap al futur, cap a la majoria d’edat…els 18…

 

Aquest poema ens cita cada fet que succeirà el dia a dia, tot un seguit de proposits i accions que algú creu que farà.

Sempre diem: un dia muntaré una festa, un dia inventaré un sentiment nou, un dia aniré a l’espai…un dia…

Però no sabem si aquest dia arribarà mai. Tenim tendència a pensar molt en el que passarà en un futur, però després, quant arriba, ja tot s’ha esfumat i no ho vivim com nosaltres pensàvem. Potser caldria mirar més el present i viure el moment en concret. Tot el que passarà després, ja arribarà, no ens impacientem.

 

M’agradaria destacar el vers en el que diu: “tots els amics ens partirem de riure”. Aquest és un fet el qual, personalment, penso que és essencial en l’edat en la que estic. Cada somriure, cada rialla dels amics o els familiars t’omplen d’alegria i et fan viure el present amb més felicitat. Cap medicina té millor efecte que el riure.

EFECTES DE LA POR

EFECTES DE LA POR 

 

Quan l'hivern puja als ulls i el plor ja es gela 
i el pensament comença a encarcarar-se 
i ja no raja re sinó suor  és quan el preu de molta i mòlta pela 
acut la por tapant el mur del càrcer 
i et torna els plors pensats sots cobertor.  La sensació d'estar viu s'aguditza 
i el cos no gosa fer cap moviment 
quan sent la punta de cada urpa i dent 
d'un animal que el té i l'immobilitza 

sense fer mal, grunyir ni fer la guitza, 
com si et digués "si et mous, ja has dit amén" 
i tu només saps foll estar content 
perquè no et mata el llop que t'esclavitza. 

Aquest poema descriu d’una manera molt clara i detallada la sensació de por. Aquest és un sentiment que tots hem experimentat algun cop en la nostre vida. I com bé diu el poema, és una sensació en la qual no sabem com actuar, el cos se’ns queda rígid, veiem passar la vida per davant nostre, desitgem que aquell instant passi i que tot acabi amb un sol espant, sense cap conseqüència negativa.

La por, en moltes situacions, ens fa encegar i ens barra el pas, sense deixar-nos actuar tal i com voldríem.

Penso que la por no és un sentiment del qual la gent se n’hagi d’avergonyir, ja que tothom en té, per un motiu o per un altre, amb més quantitat o menys, d’una manera més clara o més dissimulada...Però tots ho hem d’acceptar i hem d’aprendre a viure amb aquest sentiment.

Un tastet de la vida d'Enric Casasses

Enric Casasses neix a Barcelona l’any 1951.

 És un poeta, rapsode itraductor. Ha viscut a diferents indrets: Barcelona, l’Escala, Tenerife, Montpeller, Nottingham, Llumessanes ( prop de Maó, a Menorca), Berlín i finalment, el 1997, tornant a Barcelona. També ha treballat com a traductor per editorials. Els seus primers llibres van ser escrits a principis dels anys 70 i, amb el temps, ha aconseguit assolir un reconeixement dins l’àmbit poètic català.

 

Gràcies als seus espectaculars recitals ha aconseguit que es pogués viure la poesia fora dels llibres. Utilitza una poesia molt sonora, jugant amb els fonemes. Normalment les seves creacions parteixen d'una idea concreta per transformar-la i donar-li una visió particular. Se l'ha qualificat de poeta underground i de psicodèlic populista. 

 

La seva obra mostra influències molt heterogènies; de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc.

 

Va publicar el seu primer llibre l’any 1973, que es titulava La bragueta encallada. Els anys següents segueix escrivint, però no és fins el 1991 que entra en el món comercial, amb la publicació de la seva segona obra, La cosa aquella. Amb aquesta rep el premi Crítica Serra d’Or i el 1993 el Premi de la Crítica de poesia catalana per No hi érem.

 Una cita del poeta diu: "La societat en què vivim ens obliga a moure'ns dintre d'uns interessos i jo procuro estar com més a prop de la ratlla de sortir-se'n, millor."