A 17 ANYS
A 17 ANYS
Un dia cauré pel barranc i em clavaré la patacada
un dia em llançaré a l'abisme i em salvarà un àngel
i un dia us donaré la fran sorpresa
i un dia passaré de tot
un dia em senyalaran com a culpable
un dia em cuidareu com una estrella
i un dia trencaré tots aquests motllos
i passaré de tot
un dia seré massa i un dia seré xunga
un dia seré el vent que tomba els arbres
i un dia inventaré un sentiment nou i un dia
i un dia passaré de tot
tots els amics ens partirem de riure
tots els imperis s'ompliran d'amors
baixaran les barcasses amb la fruita
i passarem de tot
potser un dia faré un pas endarrere
però un dia no hi haurà qui m'aturi
i un dia muntaré una festa
i un dia passaré de tot
17 anys…una edat on es fan molts propòsits, on es mira cap al futur, cap a la majoria d’edat…els 18…
Aquest poema ens cita cada fet que succeirà el dia a dia, tot un seguit de proposits i accions que algú creu que farà.
Sempre diem: un dia muntaré una festa, un dia inventaré un sentiment nou, un dia aniré a l’espai…un dia…
Però no sabem si aquest dia arribarà mai. Tenim tendència a pensar molt en el que passarà en un futur, però després, quant arriba, ja tot s’ha esfumat i no ho vivim com nosaltres pensàvem. Potser caldria mirar més el present i viure el moment en concret. Tot el que passarà després, ja arribarà, no ens impacientem.
M’agradaria destacar el vers en el que diu: “tots els amics ens partirem de riure”. Aquest és un fet el qual, personalment, penso que és essencial en l’edat en la que estic. Cada somriure, cada rialla dels amics o els familiars t’omplen d’alegria i et fan viure el present amb més felicitat. Cap medicina té millor efecte que el riure.
1 comentario
Noelia=) -
Però... per què pensari tant? tot arriba no?
Com ens dius, és millor viure en el present i anar poc a poc en el recorregut de la vida, que cada passa que donguem sigui un recòrd feliç i sempre pugis arribar a dir que no t'arrapanteixes de res del que es fet.
Viu la vida i sigues feliç =)
Noelia=)