Rainer Maria Rilke

TOTS ELS QUI ET BUSQUEN...

TOTS ELS QUI ET BUSQUEN...

Tots els qui et busquen et tempten,
i aquells qui et troben et sotmeten
a la imatge i al gest.

Jo, però, vull comprendre’t
com la terra et comprèn;
amb el meu madurar
madura
ton regne.

No vull de tu cap vanitat
que te’m demostri.
Sé prou que el temps
té un nom diferent
del teu.

No facis cap miracle per complaure’m.
Dóna raó a les teves lleis,
que de generació en generació
van fent-se més visibles.

                                                                                            

                                                                                                                                                                                    RAINER MARIA RILKE

 

 

(Traducció de Joan Vinyoli , Joan VINYOLI, Noves versions de Rilke, Ed. Empúries, Barcelona, 1985.)

 

 

Sovint no donem la oportunitat a les persones de poder-les conèixer tal i com són, i ens fem idees equivocades sobre elles. O en d’altres només hi busquem un interès propi i egoista.

 

Però en aquest poema veiem que l’autor no ho vol això. No vol re que el complagui. Tant sols vol poder comprendre’l i veure més enllà del que els altres veuen en aquell personatge.

 

He escollit aquest poema de Rilke perquè trobo que ell vol que la persona de la qual parla no deixi de ser ella mateixa ni oblidi els seus ideals. Així aquesta, poc a poc, podrà aconseguir un reconeixement col·lectiu sense oblidar, en cap moment, qui és ella i què és el que vol.

 

Cal aprendre a comprendre a aquells que ens envolten, tant amics, familiars, companys...ja que així la convivència serà més gratificant i hi haurà un respecte comú, sense discriminacions.  

APAGA AQUESTS ULLS MEUS...

APAGA AQUESTS ULLS MEUS...

 

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

 

 

                                                                                                                                                                             

RAINER MARIA RILKE

 

 

(Traducció de Joan Vinyoli , Joan VINYOLI, Noves versions de Rilke, Ed. Empúries, Barcelona, 1985.)

 

 

 

Rere aquests versos s’hi amaga l’amor que sent el poeta en vers algú altre. Tant és, facin el que li facin, perquè ell seguirà sentint la mateixa estimació i aproximació cap a la seva estimada.

 

He escollit aquest poema perquè, contínuament, l’autor busca un mitjà o altre pel qual arribar a aquella proximitat que el separa d’una persona especial per a ell. Sembla que encara que el poeta sigui refusat per a la seva estimada, no abandonarà, ja que ell continua mirant endavant i amb optimisme, sense decaure en cap moment. Si mirem la vida des d’un punt de vista optimista, tot ens anirà molt millor, ja que no perdrem les ganes de seguir endavant, encara que topem amb durs camins que haguem de travessar. Pel contrari, si som més pessimistes, encara serà major la dificultat de les coses i no obtindrem allò que desitgem. Cada cop, més i més, ens anirem perdent en un pou profund en el que costarà retornar a la llum.

 

Per tant, m’agrada l’actitud que té Rilke en quant expressa aquest breu poema.

Breu història de RAINER MARIA RILKE

Va néixer a Praga el 4 de desembre, a l’any 1875. va viure una infància força solitària, amb molts conflictes emocionals. Però va poder estudiar a les universitats de Praga, Munich i Berlín.  Els seus poemes d’amor van ser les primeres obres que va publicar (1894) , titulats Vida i cançons.

 

En el 1897 va conèixer a Lou Andreas-Salomé, la filla d’un general rus, amb la qual va retornar al seu país natal dons anys després.

 

Rilke va formar la seva creença de que Déu està present en totes les coses degut a l’inspiració que tenia de les dimensions i la bellesa del paisatge i la profunditat espiritual de la gent que es trobava aquest poeta. Amb aquests sentiments va tenir l’inspiració poètica per crear Històries del bon Déu, a l’any 1900. Després, Rilke va voler treure de la seva poesia lírica tant vaga que li havien inspirat els simbolistes francesos. Al seu lloc va adoptar un estil més concret i precís. Aquests estil es pot trobar en els poemes recollits en el Llibre de les imatges i les series de versos de El llibre de les hores, publicats als anys 1902 i 1905, respectivament.

 

Va conèixer a l’escultor Auguste Rodin a París, en el 1902, del qual va ser el seu secretari. Rilke va poder aprendre molt amb tot el que li ensenyava Rodin. Sobretot aquest li va ensenyar a contemplar l’obra d’art com a una activitat religiosa i a fer versos tant consistents i complets com les escultures.

 

Va viure a París fins a esclatar la Primera Guerra Mundial, que va fer un viatge per Europa i el nord d’Àfrica. De 1910 a 1912 va viure al castell de Duino, a prop de Trieste (Itàlia), on va escriure els poemes que formen La vida de Maria (1913), als quals després posaria música el compositor alemany Paul Hindemith, i les dues primeres de les deu Elegies de Duino (1923).

 

Va començar a Roma el 904 la seva obra en prosa més important, titulada Els quaderns de Malte Laurids Brigge (1910). En aquesta novel·la hi utilitza imatges dures per tal de transmetre les reaccions que la vida a París pot provocar en un escriptor jove, com ell mateix.

 

Fins al 1919 va viure a Munic. Després es va traslladar a Sierre, Suïssa, on s’hi va instal·lar per a la resta de la seva vida. Allí va completar les Elegies de Duino i va escriure Sonets a Orfeo (1923). Aquestes marquen l’èxit poètic més important que pateix Rilke. Les elegies presenten a la mort com una transformació de la vida en una realitat interior que, junt amb la vida, formen un tot unificat. La majoria dels sonets canten la vida i la mort com una experiència còsmica.

 

L’obra de Rilke va influir en els escriptors dels anys cinquanta, tant a Europa com a Amèrica, degut a el seu profund existencialisme.

 

A llengua espanyola, Rilke va tenir uns bons traductors i admiradors com Francisco Ayala, Pablo Neruda, Gonzalo Torrente Ballester o José María Valverde. Rilke va morir el 29 de desembre de 1926 a Valmont (Suïssa).

 

Cal dir que Rilke va ser un poeta i novel·lista austro-germànic que és considerat com un dels més importants i influents poetes moderns, degut al seu estil líric tant precís, les seves imatges simbòliques i les seves reflexions espirituals.