Blogia
>> Xiu-Xiu...

Fernando Pessoa

SI YO PUDIERA MORDER LA TIERRA TODA

SI YO PUDIERA MORDER LA TIERRA TODA SI YO PUDIERA MORDER LA TIERRA TODA


Si yo pudiera morder la tierra toda
y sentirle el sabor seria más feliz por un momento...
Pero no siempre quiero ser feliz
es necesario ser de vez en cuando infeliz para poder ser natural...
No todo es días de sol
y la lluvia cuando falta mucho, se pide.
Por eso tomo la infelicidad con la felicidad.
Naturalmente como quien no se extraña
con que existan montañas y planicies y que haya rocas y hierbas...
Lo que es necesario es ser natural y calmado en la felicidad o en la infelicidad.
Sentir como quien mira Pensar como quien anda,
y cuando se ha de morir,
Recordar que el día muere y que el poniente
es bello y es bella la noche que queda.
Así es y así sea.

  A continuació hem pogut llegir un poema de Fernando Pessoa adaptat al castellà. L’he escollit perquè ens parla de que per ser feliços també hem de ser capaços de ser infeliços. D’aquesta manera serem naturals, ja que no estarem buscant el que ens fa ser feliços i, per si sola, ens arribarà la felicitat.  

Oda

Oda

ODA   

 (heterònim Ricardo Reis)
Para ser grande, sé entero: nada
Tuyo exageres o excluyas.
Sé todo en cada cosa. Pon cuanto eres
En lo mínimo que hagas,
Por eso la luna brilla toda
En cada lago, porque alta vive.
   

Aquest breu poema de Fernando Pessoa, concretament de l’heterònim de Ricardo Reis, ens parla de la importància de donar sempre tot el que puguem en el que fem. A més, ens transmet la idea comparant-ho amb la lluna. Aquesta sempre brilla amb totalitat, sigui on sigui. Quan actuem en qualsevol situació, sigui una cosa mínima com una de molt important, cal donar el màxim de nosaltres mateixos. D’aquesta manera, serem persones més senceres i, en tot el que fem, obtindrem la resposta que ens mereixem. Ja que, després d’un gran esforç un obté la seva recompensa.  

Breu història de Fernando Pessoa

Breu història de Fernando Pessoa

Fernando Antonio Nogueira Pessoa (1888-1935)

Va néixer a Lisboa el 13 de Juny. Entre 1896 i 1905 va viure en Durban a Sud-àfrica on el seu pare era cònsol, de manera que l'anglès es va convertir en la seva segona llengua, de fet, va treballar com traductor tècnic i els seus primers treballs estan escrits en anglès. En 1906 es matricula en el Curs Superior de Lletres a Lisboa però ho abandona un any més tard. En 1914 comença a escriure poemes dels seus heterònims (personalitats dintre de si mateix, distints alter egos). Col·labora en revistes culturals com Orfeu que sorgeix en 1915, Atena dirigida per ell mateix i Ruy Vaz a partir de 1924 o Presença en 1927 . En 1926 Pessoa requereix la patent d'invenció d'un Anuari Indicador Sintètic, per Noms i Altres Classificacions, consultable en qualsevol llengua. En aquesta època dirigeix juntament amb el seu cunyat la Revista de Comerç i Comptabilitat. En 1934 apareix Mensagem l'únic llibre que es va publicar mentre vivia. El 30 de novembre de 1935 mor a Lisboa als 47 anys. Pessoa està considerat com un dels poetes més importants de la literatura portuguesa . Influït per filòsofs com Nietzsche i Schopenhauer, va introduir en el seu país els corrents literaris en auge en la seva època com el modernisme o el futurisme i es va convertir en el principal focus estètic de l'avantguarda portuguesa.

Fernando Pessoa és el poeta dels heterònims, donant forma per aquesta via a l'amplitud i la complexitat dels seus pensaments, coneixements i percepcions de la vida i del món. Al donar vida a les múltiples veus que porta dintre seu, el poeta pot percebre i expressar les diferents formes de l'univers i de les coses de l'home. Els heterònims poden ser vistos com l'expressió de diferents facetes de la personalitat de Fernando Pessoa i com la manifestació d'una profunda imaginació, creativitat i ficció que des de aviat es revela en el poeta.

Pessoa crea la seva obra projectant-la sobre quatre personalitats diferents i divergents: • Alberto Caeiro • Ricardo Reis • Alvaro de Campos • Pessoa mateix No es tracta de pseudònims, ni d'un joc de dispersió emocional, sinó d'individualitats que han de ser considerades diferents del propi autor. Pessoa va arribar fins i tot a inventar la biografia de les seves tres heteronímies.