Els espais a Ramona, adéu

En una obra literària són molts els aspectes que la constitueixen i  tots i cada un d’ells, alhora, són essencials, com el tema, l’argument, els fets, el llenguatge, els personatges... Però hi ha un que no se li atribueix la importància que realment es mereix, ja que, sense aquest, tota l’ambientació de la història canviaria totalment: l’espai.

L’espai serveix per a situar-nos de manera més concreta a l’escenari on succeeixen tots els fet de la novel·la. També aproxima més al lector als fets succeïts, ja que es pot trobar amb llocs en els quals hi hagi estat i hi hagi viscut alguna experiència en concret. Per tant, es crea un vincle força intens entre els esdeveniments ficticis i els reals.

A través de les tres protagonistes de Ramona, adéu, són molts els espais que ens parla l’autora. Però els més destacats se centren a Barcelona, un racó del món molt proper a nosaltres. Cada una de les seves protagonistes té una perspectiva diferent d’aquesta gran ciutat, ja que tenen un fort lligam amb aquesta, que de ben petites coneixen. La Mundeta Jover (àvia) mostra una ciutat en expansió, de finals del segle XIX i als inicis del XX,  que canvia d’aspecte després de què s’enderroquessin les muralles que l’empresonaven.  La Mundeta Ventura (mare), al contrari que l’àvia, viu en una ciutat en crisi provocada pel gran seguit de fets polítics que succeeixen de manera molt accelerada i que acaben desencadenant la Guerra Civil. Tot i això, a principis del trenta, ella gaudeix del que hi ha en una Barcelona que ha viscut anys força positius en l’economia. Finalment, la visió de la Mundeta Claret (filla) és d’una Barcelona molt desordenada, amb moltes deficiències, anàrquica, amb molt de menyspreu per tot allò d’interès artístic...un espai que l’acaba ofegant i oprimint.

El Passeig de Gràcia es nombra molt durant l’obra de Montserrat Roig. És un espai en el que hi sol anar a passejar molt sovint la Mundeta mare. Aquest passeig és una de les avingudes principals de Barcelona i una de les àrees comercials i de negoci més important actualment. A més, també s’hi poden trobar grans obres d’arquitectura modernista, com les de Gaudí i Domènech i Montaner, les quals han estat declarades Patrimoni de la Humanitat. El Passeig de Gràcia està situat a la part central de l’Eixample i connecta amb la plaça de Catalunya al sud. Per a la Mundeta Jover, és a dir, l’àvia, aquest és un dels espais que més li agraden de la ciutat.

Un altre lloc a destacar és la Rambla. Abans que Barcelona eliminés les seves muralles, era l’única via ampla al centre de la ciutat. Aquesta via és força peculiar perquè rep cinc noms diferents: la rambla de Canaletas, on hi ha la font de Canaletas, de la qual qui en beu sempre torna a Barcelona, segons una dita popular ; la rambla dels Estudis, per l’edifici construït a mitjans del segle XV de la Universitat;  la rambla de les Flors o de Sant Josep, al trobar-se allí l’antic convent de Sant Josep i on hi havia l’únic lloc de Barcelona al segle XIX on venien flors; la rambla dels Caputxins, on hi havia l’antic convent de frares caputxins i, finalment, l’últim tram, la rambla de Santa Mònica.

Un restaurant que rep a una gran quantitat de clientela, tot i la seva antiguitat, és un escenari molt visitat per a les tres protagonistes de la història. El Nuria, situat a la Rambla de Barcelona, és un lloc ben acollidor i molt adient com a punt de trobada. És un espai que porta gairebé tres quarts de segle obert. Hi havia èpoques en les que mai tancaven, degut a que està situat en un lloc de pas, tant pels turistes com pels propis barcelonins. Fins i tot els artistes anaven al Nuria per fer les seves tertúlies o per reunir-se després de les funcions. En l’actualitat, encara segueix mantenint una carta que respecta les tradicions i s’adapta als gustos actuals.

L’espai on s’hi concentra la personificació de l’ hipocresia, amb una població que està en constants crítiques del seu entorn, és Valldoreix. Aquest és un petit racó de Sant Cugat del Vallès, situat a prop de Barcelona. En aquest indret hi estiueja força la Mundeta mare. Allí hi coneix els seus dos grans amors: l’ Ignasi i en Joan. Tot i això, el lloc que més li agrada a la Mundeta Ventura és l’Arrabassada, a mig camí entre Valldoreix i Barcelona. 

Per últim cal citar un barri paradigmàtic, el qual la Mundeta àvia veu néixer: l’Eixample. Aquest apareix com a resultat de l’expansió de Barcelona fora de les muralles al segle XIX, en una de les èpoques amb més esplendor de Barcelona durant els anys d’industrialització. Qui va idear aquest pla urbanístic va ser Ildefons Cerdà. Ell buscava una ciutat igualitària, sense diferències entre barris per les condicions de vida imposades. Però finalment s’hi ha acabat situant bona part de la població burgesa. I en Ramona, adéu hi fa referència a aquest sector de la població de manera més concreta.

Tots i cada un d’aquests espais amaguen moltes històries de mil i un personatges, tant reals com ficticis...i nosaltres hem conegut les de les tres Mundetes, les de tres generacions.

 

 

 

RECURSOS:

Llibre: Ramona, adéu, de Montserrat Roig (apartats de propostes de treball de l’editorial Educació 62.

Pàgines web:

http://www.nuria.com/

http://www.mispueblos.es/

http://solitud6.blogspot.com/

http://www.barceloca.com/