TOTS ELS QUI ET BUSQUEN...

TOTS ELS QUI ET BUSQUEN...

Tots els qui et busquen et tempten,
i aquells qui et troben et sotmeten
a la imatge i al gest.

Jo, però, vull comprendre’t
com la terra et comprèn;
amb el meu madurar
madura
ton regne.

No vull de tu cap vanitat
que te’m demostri.
Sé prou que el temps
té un nom diferent
del teu.

No facis cap miracle per complaure’m.
Dóna raó a les teves lleis,
que de generació en generació
van fent-se més visibles.

                                                                                            

                                                                                                                                                                                    RAINER MARIA RILKE

 

 

(Traducció de Joan Vinyoli , Joan VINYOLI, Noves versions de Rilke, Ed. Empúries, Barcelona, 1985.)

 

 

Sovint no donem la oportunitat a les persones de poder-les conèixer tal i com són, i ens fem idees equivocades sobre elles. O en d’altres només hi busquem un interès propi i egoista.

 

Però en aquest poema veiem que l’autor no ho vol això. No vol re que el complagui. Tant sols vol poder comprendre’l i veure més enllà del que els altres veuen en aquell personatge.

 

He escollit aquest poema de Rilke perquè trobo que ell vol que la persona de la qual parla no deixi de ser ella mateixa ni oblidi els seus ideals. Així aquesta, poc a poc, podrà aconseguir un reconeixement col·lectiu sense oblidar, en cap moment, qui és ella i què és el que vol.

 

Cal aprendre a comprendre a aquells que ens envolten, tant amics, familiars, companys...ja que així la convivència serà més gratificant i hi haurà un respecte comú, sense discriminacions.