Breu història de RAINER MARIA RILKE
Va néixer a Praga el 4 de desembre, a l’any 1875. va viure una infància força solitària, amb molts conflictes emocionals. Però va poder estudiar a les universitats de Praga, Munich i Berlín. Els seus poemes d’amor van ser les primeres obres que va publicar (1894) , titulats Vida i cançons. En el 1897 va conèixer a Lou Andreas-Salomé, la filla d’un general rus, amb la qual va retornar al seu país natal dons anys després. Rilke va formar la seva creença de que Déu està present en totes les coses degut a l’inspiració que tenia de les dimensions i la bellesa del paisatge i la profunditat espiritual de la gent que es trobava aquest poeta. Amb aquests sentiments va tenir l’inspiració poètica per crear Històries del bon Déu, a l’any 1900. Després, Rilke va voler treure de la seva poesia lírica tant vaga que li havien inspirat els simbolistes francesos. Al seu lloc va adoptar un estil més concret i precís. Aquests estil es pot trobar en els poemes recollits en el Llibre de les imatges i les series de versos de El llibre de les hores, publicats als anys 1902 i 1905, respectivament. Va conèixer a l’escultor Auguste Rodin a París, en el 1902, del qual va ser el seu secretari. Rilke va poder aprendre molt amb tot el que li ensenyava Rodin. Sobretot aquest li va ensenyar a contemplar l’obra d’art com a una activitat religiosa i a fer versos tant consistents i complets com les escultures. Va viure a París fins a esclatar la Primera Guerra Mundial, que va fer un viatge per Europa i el nord d’Àfrica. De 1910 a 1912 va viure al castell de Duino, a prop de Trieste (Itàlia), on va escriure els poemes que formen La vida de Maria (1913), als quals després posaria música el compositor alemany Paul Hindemith, i les dues primeres de les deu Elegies de Duino (1923). Va començar a Roma el 904 la seva obra en prosa més important, titulada Els quaderns de Malte Laurids Brigge (1910). En aquesta novel·la hi utilitza imatges dures per tal de transmetre les reaccions que la vida a París pot provocar en un escriptor jove, com ell mateix. Fins al 1919 va viure a Munic. Després es va traslladar a Sierre, Suïssa, on s’hi va instal·lar per a la resta de la seva vida. Allí va completar les Elegies de Duino i va escriure Sonets a Orfeo (1923). Aquestes marquen l’èxit poètic més important que pateix Rilke. Les elegies presenten a la mort com una transformació de la vida en una realitat interior que, junt amb la vida, formen un tot unificat. La majoria dels sonets canten la vida i la mort com una experiència còsmica. L’obra de Rilke va influir en els escriptors dels anys cinquanta, tant a Europa com a Amèrica, degut a el seu profund existencialisme. A llengua espanyola, Rilke va tenir uns bons traductors i admiradors com Francisco Ayala, Pablo Neruda, Gonzalo Torrente Ballester o José María Valverde. Rilke va morir el 29 de desembre de 1926 a Valmont (Suïssa). Cal dir que Rilke va ser un poeta i novel·lista austro-germànic que és considerat com un dels més importants i influents poetes moderns, degut al seu estil líric tant precís, les seves imatges simbòliques i les seves reflexions espirituals.
1 comentario
melissa -
a mi messenger
mely_moly2@hotmail.com
que me gustaría preguntarte
algo del libro
ramona, adeu.
o escribeme en mi blog
www.m0ly.blogspot.com
gracias